Els miralls de la ficció

La narrativa de Maria Àngels Anglada és una de les més radicals de lÆúltim terç del segle XX europeu. Es formula des de la idea que la paraula té la força de canviar les coses i traça una nova visió hist.rica en què lÆamor, la bellesa i un nou corrent civilitzador són possibles. La seva narrativa es relaciona amb els conceptes dÆètica i veritat, i de denúncia de la barbàrie i la injustícia. També reviu la tradició antiga, per. com el seu estimat Salvatore Quasimodo, a les seves mans els mites perden tot hieratisme, "baixen a les trinxeres" del segle XX.Els miralls de la ficció és un recorregut pel microcosmos angladià en què el miralleig entre "realitat" i "ficció" és constant. SÆhi analitzen els anys de formació, sÆhi descriuen els procediments narratius i la construcció de personatges, especialment els femenins i la mem.ria dels infants. També els jocs intertextuals, amb altres autors, personatges i obres, en una xarxa extensíssima que lÆescriptora representa en el Tapís de Càller" de LÆagent del rei. Tanquen el volum les cartes adreçades a Salvador Espriu i Josep Pla i un recull de traduccions de poetes italians moderns.