Llibre de les dones

Es poden comptar amb els dits d'una m? les obres liter?ries catalanesmedievals que, com ara el Llibre deies dones de Jaume Roig(1402?-1478), són capaces d'atraure l'inter?s del lector actual ambuna força tan abassegadora. Amb tot i aix., l' Espill o Llibre delsconsells, títols amb qu? també es coneix aquesta obra narrativaescrita a la segona meitat del segle XV i editada nombroses vegadesd'enç? del segle XVI, fins ara resultava inaccessible al públic noespecialitzat pel fet de ser escrita origin?riament en vers i en uncatal? no gens f?cil, malgrat que l'autor hi faci servir un registreben col·loquial -o potser precisament per aquest motiu.Amb una gran destresa i en forma autobiogr?fica, el Llibre de lesdones narra l'atzarosa vida del protagonista des de la seva joventut,en qu? la mare el treu de casa i es veu obligat a vagar i dur una vida aventurera per terres catalanes i per França, fins a la vellesa,vista sobretot a través dels diversos fracassos matrimonials (amb unadonzella, amb una beata, amb una viuda i amb una monja). Consideradacom un precedent de la novel·la picaresca castellana, pel seu realisme i el seu aire divertit i pintoresc, el Llibre de les donesconstitueix, per una banda, un violent atac contra les dones, pled'enginy i de vivesa, dintre de la més pura tradició misógina -a lamanera del Corbaccio de Boccaccio i de l'Arcipreste de Talavera-, i,per l'altra, ofereix un aut?ntic fresc de la societat burgesavalenciana del segle XV.Introdu?da i anotada amb rigor, aquesta acurada i fidel prosificaciómodernitzada del Llibre de les dones a c?rrec de Jordi Ti?ena posa per primera vegada a l'abast dels estudiants de segon ensenyament (BUP iFP) i del públic lector en general una de les obres més riques,divertides i representatives de la narrativa catalana del segle d'or.Amb aix., i amb els fragments de l'original i una s?rie de propostesde treball, no es pretén fer altra cosa que el que la majoria dellengües de cultura han fet des de fa temps amb les obres antigues icl?ssiques: facilitar-ne l'accés al seu públic natural.