SOBRE EL TEATRE DE TITELLES I ALTRES ESCRITS

El 1810, Kleist, que fins aleshores ha viatjat sens descans i ha patit prou fracassos -la negativa de Goethe a recon?ixer el seu geni non'és un de menor-, intenta establir-se a Berlín i assegurar-se lasubsist?ncia amb la fundació dels Berliner Abendblätter, una de lesprimeres publicacions di?ries de la ciutat. [...] La majoria d'escrits breus que presentem en aquest volum van ser redactats per alsBerliner Abendblätter. Arrencats del seu context de publicació, perforça han trencat lligams, per? segueixen conservant l'essenciald'aquesta prosa: el car?cter d'ocurr?ncia sobtada, d'intu?ció brillant que acaba abruptament o que, per contra, promet una continuació. Toti la seva brevetat o, justament, gr?cies a ella, són una talaiaperfecta per observar la singular posició de l'autor en el seu temps.El lector hi podr? recon?ixer l'home il·lustrat que Kleist, malgrat el desencís kanti? (que retrobarem) sempre va ser, la seva aversió alsprejudicis i l'afinitat amb Rousseau o amb el materialisme sensualista de les Llums franceses, podr? percebre el seu descord amb l'harm?nicideal d'humanitat que propagava el classicisme de Weimar i, igualment, captar? la dist?ncia que el separa de l'esteticisme rom?ntic. DeKleist s'ha dit, i amb raó, que va ser un contemporani a desgrat. Serd'un mateix temps que els altres, per?, ser-ho a disgust, no és sersinó un solitari i, probablement, en aquesta solitud rau l'origen dela indiscutible modernitat de Kleist. El segle XX se'l va fer seu, iadmiracions com les de Kafka per l'autor del Kohlhaas gairebé hanesdevingut icones de l'?xit que el seus coetanis li van negar.Naturalment, existeix el perill que la modernitat de Kleist s'estanqui en la llegenda, contra aix?, no cal dir-ho, no hi ha res millor quetornar a la urg?ncia dels seus textos.(Anna Montané, Introducció)